Martí Montserrat SERRAMONT (1906-1990)

Martí Montserrat i Guillemat va néixer el dia 3 de juliol de 1906 a El Morell (Tarragonès).  Era fill d’en Martí i l’Antònia, els propietaris del café del poble.

Als 7 anys li van regalar el primer acordió.  Va anar a estudiar les primeres nocions de música a Reus.  A casa seva, el café del poble, actuava pels clients i també anava a altres pobles a fer la mateixa feina, vestit encara amb la bata d’escola.

Més tard els pares el van enviar a estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va fer tota la carrera de piano.  Amb aquests estudis, al llarg de la seva vida artística va poder exercir de compositor, director d’orquestra, pianista, guitarrista, acordionista i organista.

Serramont va tenir sempre molt d’interés pels instruments nous, exòtics i que funcionaven amb electricitat.  Un dels seus instruments especialment apreciat pel públic va ser la guitarra hawaiana, la guitarra mágica, que tocava al revés i de la que havia estat autodidàcta.

Casado & Serramont

Els anys 30 treballa en formació de duet amb José Morató i després amb Casado amb el que triomfa a París i a Suïssa.  També forma part de Los Muchachos una orquestrina d’aire espanyol-andalús que passeja per Europa acompanyant la cantant Dolly.

La seva primera composició oficial va ser el xotis Ni pintao de l’any 1925 que va publicar amb una partitura il·lustrada pel dibuixant Opisso.  En aquests anys, a mitjans dels anys 20, va aconseguir l’obra de més projecció internacional de tota la seva carrera, el tango La gloria del águila que Carlos Gardel va fer famosa arreu del món en disc i en les actuacions.

El vuelo del águila CARLOS GARDEL

Serramont també va ensenyar a Gardel un altre tango que després seria molt famós La cieguita.

L’any 1932, després d’integrar diverses orquestres, va formar el seu propi conjunt ORQUESTA SERRAMONT que actuava a sales de festa i enregistrava discos.

L’any 1936, al esclatar la guerra civil ell es trobava a París on es va quedar fins que va acabar.  L’any 1939 va tornar cap Espanya pensant que no li passaria res però el regim de Franco el va fer presoner i el va enviar a un camp de concentració de Guernica.  Serramont, un home extraordinariament pulcre i exigent amb l’higiene, no volia menjar i es va anar posant molt malalt.  Finalment, tuberculós i molt deprimit, va ser acollit per unes monges que el cuidaven a les que ell, en agraiment pel tracte rebut, va compondre música per les misses i el mes de Maria del convent.

A principis dels anys 40 va tornar al seu poble, El Morell.  Es volia  acabar de curar i refer. L’estada al seu poble va significar a més a més de la recuperació física un canvi important a la seva vida familiar. De fet tenia casa a Barcelona perquè allà hi havia la feina però viatjava sovint a El Morell.  En aquest temps, va treballar molt en teatre musical pel poble: va adaptar uns pastorets tradicionals, va escriure La passió de les dones i una sarsuela titulada L’ocell de foc.  El 30 d’abril de 1946 es va casar amb Maria, 15 anys més jove que ell i filla d’una família que estava en litigi amb els Montserrat per uns terrenys i problemes de la guerra civil.

Una vegada casats se’n van anar a Barcelona on van viure de rellogats a diferents cases properes a la Rambla i a dos punts que interessaven molt a Serramont per la seva feina: el Liceu i el Sindicat de Músics.

Els anys 40 que van ser foscos per a molts artistes, van tenir una escletxa per SERRAMONT que va treballar molt en el cine que es feia a Barcelona. Com autor de la música, cançons i fins i tot fent d’actor, va treballar al cinema espanyol dels anys 40 en pel·lícules com La culpa de otro, Un enredo de familia, Obsesión, Huyendo de si mismo, Internado para señoritas, Delincuentes i La melodía misteriosa. Hi ha dues etapes en la seva col·laboració amb el cinema: primer amb Iquino a les comedietes dels anys 40 i després amb Joan Fortuny als 50 on fins i tot van fer versions dobles de pel·lícules amb arguments més seriosos, per a Espanya censurades i per Europa amb escenes més pujades de to.

Els anys 1947-48 els va passar actuant en sales de París, al Club Brooks de Tanger i al Gran Casino d’Espinho a Portugal.

SERRAMONT va compondre dues sardanes El noiet de l’acordió l’any 1949 i El port de Barcelona que va incloure a una de les Bandes Sonores de pel·lícules.  També dels anys 40 es conserva correspondència amb l’escriptor humorístic Enrique Jardiel Poncela, amb qui havien de fer una obra de teatre musical.

Als anys 50 es va fer molt famosa la seva orquestra atracció MUSETTE DE SERRAMONT que, a més a més d’acuar sola, va acompanyar artistes coneguts: Carlos Acuña, Lydia Scotty, Mario Calvell, Ballet Buenos Aires, Lucho Gatica, Los Panchos, Víctor Balaguer, etc.

A la dècada dels 60 va actuar durant quinze anys seguits a la sala Bolero de BCN on va coincidir amb Josep Guardiola i el Dúo Dinámico, entre d’altres.  Ja havia actuat a altres locals importants de Barcelona com El oro del Rhin i Rigat.  SERRAMONT va dirigir la primera orquestra de TVE a Catalunya, als estudis de Miramar.

Amb l’humorista Cassen van implantar una moda de ballables humorístics que denominaven ríase bailando.  Van treballar junts en diversos discos i espectacles.

La chacha y el Cha cha cha CASSEN

L’any 1964 es va presentar al Festival de la Canción Mediterránea però la seva cançó no va passar la ronda prèvia.

En aquesta època vivia d’actuar a casaments i festes particulars on actuava amb petites formacions ocasionals i també donava classes d’acordió.

Cap a l’any 1968 se’n va anar a viure a Tarragona on va actuar a la Sala Maxim’s dos anys aproximadament.  Després va tornar a Barcelona i els últims anys de la seva vida es va dedicar molt a la composició i arranjaments.  També va endreçar i classificar papers de la seva carrera que guardava feia anys i que omplen diversos armaris del seu estudi al carrer Nou de la Rambla.

Serramont entrevistat a RNE l’any 1976 per Luis del Olmo

Va morir el 12 de gener de 1990.

Tot i que componia i dirigia, com més se’l recorda en l’ambient musical de Catalunya és com a instrumentista.  SERRAMONT va ser el nom artístic que va triar MARTÍ MONTSERRAT, un músic nascut a principi del segle XX que va tenir una llarga trajectòria professional.  Va saber-se adaptar a canvis de modes, guerres i seriosos problemes de salut amb unes idees molt clares del que volia fer i el que volia ser al món de la música.  Tan aviat mirava endavant i adaptava els últims avenços tecnològics per a les seves orquestres, com retrocedia a esquemes clàssics per a fer reinterpretacions de les seves composicions.  Ball, varietats, cine, sarsueles…  De Carlos Gardel fins l’humorista Cassen passant per Marcos Redondo i Emili Vendrell, una llarga llista d’artistes va col·laborar amb Serramont en 70 anys de vida artística.

Van enregistrar temes seus Emili Vendrell, Carlos Gardel, Cassen, Rafael Medina, Marcos Redondo, Mario Visconti, Carlos Acuña, Mercedes Vecino, Lucho Gatica, Trio Los Panchos i Eugenia Roca, entre d’altres.

 

Josep Maria Andreu poeta autor de cançons

Josep Maria Andreu i Lleó Borrell un tàndem

Lluís Olivares que veiem al centre de la foto, va ser un dels intèrprets de l’obra del músic Lleó Borrell i el lletrista Josep Maria Andreu. Altres cantants com Salomé, Magda i Jacinta també interpretaven l’obra d’aquest tàndem artístic.

Òscar Dalmau parla de JM Andreu al diari AVUI

La cançó en català encara està de dol per la mort del mecenes Ermengol Passola. Ell va ajudar a fundar les discogràfiques Edigsa i Concèntric, els dos motors principals de la Nova Cançó durant el franquisme.
Gràcies a la seva tasca han transcendit noms com Serrat, Llach o Raimon, però caldria aclarir a les noves generacions que durant la dictadura no tot s’acabava en els cantautors, encara que sigui l’únic que s’ha reeditat en CD. Per reanimar un mercat discogràfic gairebé inexistent en la nostra llengua va caldre molta més gent que escrivís lletres, intèrprets que les cantessin, i compositors que les posessin en solfa.
L’autor, que no cantant, més prolífic de tots ha estat el poeta barceloní Josep Maria Andreu. Amb 88 anys i el cap ben despert encara recorda amb orgull que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1959 i no li van caure els anells per adaptar, poc després, els seus versos a les exigències rítmiques i estructurals de la
cançó popular. Perquè l’Andreu és un poeta que, a més de publicar sobre paper, també ho ha fet sobre vinil. I de quina manera! Durant els anys 60 i 70 va escriure tants temes que hi havia qui creia que eren 3 en un: Josep, Maria i Andreu. Ell solet deu haver fet mig miler de cançons, entre originals i adaptacions. Quaranta anys abans que Cris Juanico traduís el Fly me to the moon, l’Andreu ja l’havia fet seva com Porta’m lluny del món perquè la cantés la Núria Feliu. O Nina de cera (Poupée de cire), El món (Il mondo), i tantes altres.
Si als Estats Units Hal David comptava amb Burt Bacharach per signar temes com Alfie, Wives and lovers o Walk on by, a Catalunya Josep Maria Andreu va formar amb el mestre Lleó Borrell la parella de fet amb més èxit de la cançó popular catalana del segle vint. Junts van guanyar el 5è Festival de la Cançó Mediterrània amb Se’n va anar. I a partir d’aquí, la febre creativa del senyor Andreu es va disparar.
Jacinta, Salomé, Francesc Heredero, Maria Cinta, Ramon Calduch, Grau Carol, Magda, Salvador Escamilla, Jordi Barre… gairebé tots els intèrprets de la Nova Cançó han gravat temes d’ell. Fins i tot Montserrat Caballé o Josep Carreras. Si l’Andreu fos nord-americà, a hores d’ara ja tindria un songbook, un cançoner amb el recull de tots els seus poemes musicats acompanyat d’un triple CD amb les millors interpretacions. De fet, el músic, musicòleg i home de ràdio Jordi Roura està intentant publicar-lo.
Esperem que el Josep Maria ho pugui veure.Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dijous, 8 de gener del 2009

La cançó del zoo

CANÇÓ DEL ZOO “Goin’ to the Zoo”
(Tom Paxton – JM Andreu)Tots volem anar cap el zoo el diumenge
al zoo el diumenge, al zoo el diumenge.
Tots volem anar cap el zoo el diumenge
hi anirem plegats.TORNADA:
Anem tots cap el zoo, zoo, zoo
anem-hi plegats, gats, gats
Anem tots cap el zoo, zoo, zoo
anem-hi plegats, gats, gats!Mira l’elefant amb la llarga trompa
les orelles mou i la llarga trompa
menja cacauets amb la llarga trompa
i que bé que ho fa!Mira tots els micos grat grat gratant-se
es pengen i salten grat grat gratant-se
grat grat gratant-se
bufa, quina picor!I l’os negre fa oh! oh! oh! oh! oh!
oh! oh! oh! oh! oh!
no t’hi acostis tan oh! oh! oh! oh! oh!
et pot esgarrapar!Les gavines neden i amb el bec badoquen
pesquen força peixos i amb el bec badoquen
fins les més petites amb el bec badoquen
quin tip de badocar!

El gripau blau, una creació de Josep Maria Andreu per Ara va de Bo

La cançó I’m in love with a big blue frog de Peter, Paul & Mary va ser el punt de partida per a una cançó que s’ha fet famosa en versió d’Ara Va de Bo, de Xesco Boix, del Grup de Folk, d’Els Kumbes del Mambo, Aina Maria Picó, Agustí Baró i Joan Bibiloni i altres intèrprets. Hi ha escoles i clubs d’esplai que porten el seu nom i també col·leccions de llibres. L’argument de l’animal fatxenda va ser una creació de Josep Maria Andreu que no tenia res a veure amb el text original que parlava de problemes racials als EUA. L’any 1974 el grup Ara Va de Bo li va encarregar la versió i la va enregistrar. Xesco Boix feia poc que havia deixat el grup però com que hi havia bona relació amb els antics companys el van convidar a cantar en el disc amb Núria Ventura, Jordi Roura i Josep Maria Pujol.

A TVE, l’any 1974 la van interpretar Dolors Laffitte, Jordi Roura, Ricard Casals i Laura Pérez.

El gripau blau “I’m in love with a big blue frog”
(Les Braunstein- Adaptació lliure J.M. Andreu)

TORNADA:
Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau
que es creia ser però de veritat
res més que un príncep encantat

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic
TORNADA

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau
que era el seu cau com un palau
mireu si n’era de babau
TORNADA

Ja fa dies que el gripau blau
que el gripau blau babau
de creure’s tan, tan important
a poc a poc s’ha anat inflant
TORNADA

Molt em temo que el gripau blau
que el gripau blau babau
d’inflar-se tant li pot passar
que faci un pet com una gla
TORNADA

 Biografia Josep Maria Andreu

 

 

Magda la dama de la cançó catalana

MAGDA SANTAMARIA i SALVAT (1943-2001) Va començar a cantar en públic, com aficionada, l’any 1960. Va debutar al Teatre Romea de BCN. Va inaugurar La Cova del Drac del carrer Tuset i va ser la primera cantant que va participar a Radioscope de Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. Va enregistrar sis discos amb les editores Edigsa, Concèntric i Discophón. Es va retirar l’any 1968.

Josep Maria Andreu i Magda

 
El poeta Josep Maria Andreu va escriure un text de presentació per a una re-edició en CD de la discografia de Magda que, finalment, no es va poder fer per problemes legals.

MAGDA
El fet que el primer disc que es va publicar de MAGDA sortís sense cap presentació, net de tot elogi, deixant-lo, lliure de mediatitzacions, a la consideració i criteri dels oients, fa que aquesta nota d’acompanyament al seu nou disc no pugui descobrir res del que ja haura estat observat. No obstant aixo, em plaurà posar-ho en relleu, remarcant al mateix temps com MAGDA ha passat amb totes les notes favorables aquesta prova de foc que és un enregistrament.
Amb la mateixa senzillesa amb que fou presentat el seu anterior disc, es donà a conèixer MAGDA en un matinal de Romea. Llavors i després, en cada una de les seves actuacions, ens ha impressionat sempre la seva presencia menuda i aparentment fràgil, contrastant amb la gravetat d’una veu tensa i dramàtica que sap donar a les seves interpretacions qualitats i matisos comparables a les de les millors artistes de l’altra banda del Pirineu.
Per a nosaltres és motiu de satisfacció poder comptar amb una figura com la de MAGDA, seriosa i conscient, i que afegeix a la seva vocació i al seu innat sentit musical, una força, una expèriencia i uns dots interpretatius no gens corrents.
MAGDA posseeix l’instint que cal per a expressar un sentiment profund i, fins i tot, patètic, sense caure en una fredor estèril ni en un gratuït i fàcil sentimentalisme. El perill de trencar aquest just i difícil equilibri, decantant-se cap a un costat o cap a l’altre, ella el salva sempre amb bon gust i amb una economia de recursos que alguna vegada pot sorprendre, però que, finalment, resulta positiva i eficaç. És innegable, també, un gran sentit del ritme, que es manifesta en l’energia i modernitat del seu estil, tant en les cançons més lleugeres com en les de més densitat. Tot això, que ja havia estat observat a través de les seves atuacions, s’ha fet encara més evident per al qui ha escoltat els dos enregistraments que, fins ara, ha publicat -ja que un altre, que cronològicament va ser el primer, s’ha hagut de mantenir inedit-.

Per tots aquests valors units a la seva personalitat: Benvinguda MAGDA.

Aquest text el vaig escriure l’any 1964 a la coberta del disc EP d’Edigsa CM 50, en el qual MAGDA cantava les cançons: Un glop, No tinc ahir, Tot el que sóc i Si un dia sóc terra.
Com deia en aquell escrit de presentació del disc, anteriorment MAGDA n’havia enrtegistrat dos altres, del primer dels quals se’n va prohibir la publicació, perquè de les quatre cançons que hi cantava, tres eren adaptacions de cançons estrangeres i en aquells moments, dsesprés del clamorós triomf de Se’n va anar, la censura no va permetre que, sortint del clos de la cançó originalment catalana, es poguessin publicar adaptacions en català de cançons d’altres països i llengues.

Avui, tot el que vaig escriure sobre MAGDA ho mantinc i ho ratifico. Crec que MAGDA va ser una artista, una cantant, extraordinaria en aquell temps d’inici de l’anomenada Nova cançó. La seva veu i les seves interpretacions, ara, després de tants anys, encara ens commouen i ens impressionen. Sentint-la avui, la recordem i la trobem a faltar.

Josep Maria Andreu, febrer 2006

http://www.goear.com/files/external.swf?file=55b6ec9

 Magda va enregistrar quatre cançons d’Edith Piaf en català

L’últim disc en català de Magda, el sisè de la seva carrera, el va publicar l’editora Concèntric l’any 1966. Ramon Folch i Camarasa va traduir l’Himne a l’amour, Je sais comment, Milord i Non, je ne regrette rien. Era un exercici important per a una cantant amb experiència.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=bf058da

 Nuri, germana petita de la Magda, també cantava

Nuri, la germana petita de Magda, cantava rock acompanyant-se a la guitarra i feia vibrar el Palau dels Esports de Barcelona compartint escenari amb Los Sirex, Los Mustang i altres conjunts dels anys 60. Va col·laborar també en el disc “Ara va de rock” (1977) acompanyada del grup Iceberg de Max Sunyer i Kitflus Mas. Va morir l’any 2002.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=01e713a

 Magda va publicar versions en català de les cançons guanyadores del festival de San Remo 1965

Al disc hi havia cançons de Charles Aznavour, Gino Paoli i altres autors italians. Les versions al català les va fer l’escriptor Jordi Sarsanedas que signava amb el pseudònim d’Emili Xerta. L’orquestra estava dirigida per Marc Blond, un altre il·lustre amb pseudònim: Antoni Ros Marbà.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=f8c3bfc

Un glop

 
Aquesta cançó va ser la guanyadora del 1er. premi al III Concurs de la Cançó de La Selva del Camp l’any 1964. Els autors eren J.Reixach i A. Taulé i es va fer popular al programa Radioscope que Salvador Escamilla realitzava a Ràdio Barcelona, de cara al públic i en directe.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=de9cd15

 Josep Maria Andreu i Lleó Borrell van escriure aquesta cançó que Magda va enregistrar a la casa Edigsa i que després ha tingut diverses versions.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=935cc51

Magda a la Cova del Drac

Jesús Peyrón Moreno «JESÚS MORENO y su ORQUESTA»

Rebem a Club Trébol un músic de llarg recorregut, encara en actiu que ha tingut el privilegi d’haver estat als millors llocs en els moments més oportuns. Ha conegut l’èxit i els beneficis de la feina ben feta.  Al mateix temps,  Jesús Peyrón té un gran sentit de l’amistat i solidaritat cap els seus companys i nombrosos fets ho acrediten.

Recibimos en Club Trébol un músico de largo recorrido, aun en activo que ha tenido el privilegio de haber estado en los mejores escenarios en los momentos más oportunos. Ha conocido el éxito y los beneficios del trabajo bien hecho.  Al mismo tiempo,  Jesús Peyrón tiene un gran sentido de la amistad y solidaridad hacia sus compañeros y numerosos hechos lo acreditan.

Jesús Peyrón Moreno, neix a Barcelona el dia 30 de desembre de 1930.  El seu pare era mestre, professor de música i un home amb una filosofia de vida molt liberal.

Jesús Peyrón Moreno, nace en Barcelona el dia 30 de diciembre de 1930.  Su  padre era maestro, profesor de música y un hombre con una filosofía de vida muy liberal.

El Sr. Josep Peyrón i Sopena, pare d’una nissaga important de músics del país i mentor de molts altres. Aquí dirigeix els Cors de Clavé.

El Sr. José Peyrón Sopena, padre de una nisaga importante de músicos del país y mentor de muchos otros.  En la imagen dirige los Coros de Clavé.

Jesús Peyrón va debutar amb 17 anys a la Sala Rigat i El Cortijo amb els holandesos Grasshoppers , després passa els re-fundats Crazy Boys que eren semi-professionals, més tard entra a formar part dels excel·lents «domigueros» Los Rapsodas i, posteriorment, signa el primer contracte important amb la famosa Orquesta Ramón Evaristo que ja era professional i amb la que va fer gires per Portugal i Holanda. Va ser amb la llegendària Orquesta Jaime Camino, el mes de novembre de 1950, que Jesús Peyrón  considera s’inicia la seva carrera professional d’alt nivell.

Jesús Peyrón debutó a los 17 años en la Sala Rigat y El Cortijo de Barcelona con el grupo holandés Grasshoppers , después pasa a los re-fundados Crazy Boys que eran semi-profesionales, más tarde entra a formar parte de los excelentes «domigueros» Los Rapsodas y, posteriormente, firma el primer contrato importante con la famosa Orquesta Ramón Evaristo que ya era profesional y con la que realizó giras por Portugal y Holanda. Fue con la legendaria Orquesta Jaime Camino, el mes de noviembre de 1950, que Jesús Peyrón  considera se inicia su carrera profesional de alto nivel.

Simultàniament, formava part de Jam Session, un septet que actuava a les matinals de jazz que els diumenges organitzava el Hot Club de Barcelona al Bar Oasis del carrer Canuda i a la seu social del Passatge Permanyer. Josep Farreras (bateria i director), Lluís Roda (trompeta), Ricard Roda (saxo alt), Ramiro Martínez Pepín (saxo alt), Josep Tarazona Pocholo (saxo tenor), Ramón Martínez Moncho (saxo baríton) i Joe Fusté (piano) que més tard va deixar el seu lloc a Lleó Borrell i Jesús Peyrón (contrabaix).

Simultáneamente, formaba parte de Jam Session, un septeto que actuaba en las matinales de
jazz que los domingos organizaba el Hot Club de Barcelona en el Bar Oasis de la calle Canuda y
en la sede social del Pasaje Permanyer. Josep Farreras (batería y director), Luis Roda (trompeta),
Ricard Roda (saxo alto), Ramiro Martínez "Pepín" (saxo alto), José Tarazona "Pocholo" 
(saxo tenor), Ramón Martínez "Moncho" (saxo barítono) y Joe Fusté (piano) que más tarde dejó
su lugar a León Borrell y Jesús Peyrón (contrabajo).

El novembre de 1953 viatja a Cuba amb l’orquestra Solera de España que munta especialment per l’ocasió el mestre Enric Oliva.  Va tenir ocasió d’actuar dues temporades al Tropicana de La Havana on, anys més tard, actuaria amb la seva pròpia formació.

En noviembre de 1953 viaja a Cuba con la orquesta Solera de España que monta especialmente
para la ocasión el maestro Enrique Oliva. Tuvo ocasión de actuar dos temporadas en el
Tropicana de La Habana donde , años más tarde, actuaría con su propia formación.

 

L’any 1955 Armando Romeu jr. el contracte pel mateix Tropicana. S’integra a la seva gran orquestra al costat de Bebo Valdés (piano), Luis Escalante (trompeta), Kike Fernández (contrabaix) i Guillermo Barreto (bateria). Amb ells va enregistrar el famós disc Nat King Cole canta en español.

En 1955 Armando Romeu jr. le contrata para el mismo Tropicana. Se integra en su gran orquesta junto a Bebo Valdés (piano), Luis Escalante (trompeta), Kike Fernández (contrabajo) y Guillermo Barreto (batería). Con ellos grabó el famoso disco Nat King Cole canta en español.

L’any 1956 entra a l’orquestra de Walfredo de los Reyes amb els que inauguren el Casino Parisien de l’Hotel Nacional de L’Havana.

En 1956 entra en la orquesta de Walfredo de los Reyes con los que inaugurá el Casino Parisien del Hotel Nacional de La Habana.

L’any 1957 es presenta amb la seva pròpia orquestra al cabaret Sans souci on acompanya a Edith Piaf i Maurice Chevalier i toca al costat del famós trompetista Harry James i Facundo Rivero.

En el año 1957 se presenta con su propia orquesta en el cabaret «Sans souci» donde acompaña a Edith Piaf y Maurice Chevalier y toca junto al famoso trompetista Harry James y Facundo Rivero.

L’any 1958 l’Hotel Habana Hilton li proposa formar una gran orquestra per a inaugurar un nou establiment i forma Jesús Moreno y su orquesta amb músics catalans i quatre músics cubans. Debuten el 19 de març de 1958 amb gran èxit al Salón El Caribe.

En el año 1958 el Hotel Habana Hilton le propone formar una gran orquesta para inaugurar un nuevo establecimiento y forma Jesús Moreno y su orquesta con músicos catalanes y cuatro músicos cubanos. Debutan el 19 de marzo de 1958 con gran éxito en el Salón El Caribe.

Amb la seva orquestra, publica discos a Cuba.

Con su orquesta, publica discos en Cuba.

Les seves actuacions tenen ressò a la premsa

Sus actuaciones tienen eco en la prensa

Coneixen personalment artistes com Benny Goodman a qui veiem al centre de la foto amb Solera de España 

Conocen personalmente artistas como Benny Goodman a quien vemos en el centro de la foto con los integrantes de Solera de España

Apareixen a pel·lícules amb artistes famoses com Marylin Monroe.

Aparecen en películas con artistas famosas como Marylin Monroe.

Acompanyen estrelles de primera línia com Agustín Lara, Ginger Rodgers, Pedro Vargas…  A la foto amb el cantant espanyol Pedrito Rico.

Fan jam sessions amb Stan Getz, Benny Goodman, Jacques Loussier i Chico O’Farrell.

Acompañan estrellas de primera línea como Agustín Lara, Ginger Rodgers, Pedro Vargas … En la foto con el cantante español Pedrito Rico.

Hacen jam sessions con Stan Getz, Benny Goodman, Jacques Loussier y Chico O’Farrell.

Jesús Peyrón participa a l’enregistrament del gran èxit de Frank Sinatra Strangers in the night

Jesús Peyrón participa en la grabación del gran éxito de Frank Sinatra Strangers in the night

******************************************************

L’any 1959 Jesús Peyrón s’estableix a Barcelona. La revolució cubana canvia tot el panorama i molts músics tornen a casa.

En 1959 Jesús Peyrón se establece en Barcelona. La revolución cubana cambia todo el panorama y muchos músicos vuelven a casa.

Reorganitza la seva orquestra i se’n va a actuar a Turquia. Els anys 60 treballa per Barcelona, enregistra discos com a músic de sessió amb Dúo Dinámico i les diverses produccions de moda del moment. A la foto es pot veure Jesús Peyrón entre el Dúo.

Reorganiza su orquesta y se va a actuar a Turquía. Los años 60 trabaja en Barcelona, graba discos como músico de sesión con el Dúo Dinámico y las diversas producciones de moda del momento. En la foto se puede ver a Jesús Peyrón entre el Dúo.

Els anys 1964-65 treballa amb contractes a les sales El Cortijo i Jamborée.

Los años 1964-65 trabaja con contratos en las salas «El Cortijo» y «Jamborée» de Barcelona.

 

Foto: Dizzy Gillespie i Jesús Peyrón

L’any 1966 a la famosa sala Birdland de Nova York toca amb les orquestres de Dizzy Gillespie i Stan Kenton.

En el año 1966 en la famosa sala Birdland de Nueva York toca con las orquestas de Dizzy Gillespie y Stan Kenton.

L’any 1968 dirigeix les gires de Joan Manuel Serrat

En 1968 dirige las giras de Joan Manuel Serrat

L’any 1970 dirigeix l’espectacle Trincar i riure de La Trinca

En 1970 dirige el espectáculo Trincar i riure de La Trinca

Als anys 70 s’embarca amb la companyia de creuers de plaer Royal Caribbean Cruise Line

En los años 70 se embarca con la compañía de cruceros de placer Royal Caribbean Cruise Line

La seva feina li permet conèixer persones tan importants com Jimmy Carter, el president d’EUA

Su trabajo le permite conocer a personas tan importantes como Jimmy Carter, el presidente de EE.UU.

Passen els anys i continua l’amistat amb els músics cubans: Paquito d’Rivera…

Pasan los años y continúa la amistad con los músicos cubanos: Paquito d’Rivera …

Chucho i Bebo Valdés

i els de casa als que té una estimació i dedicació absoluta com Ricard Roda i Francesc Burrull

y los de casa, a los que tiene una estimación y dedicación absoluta como Ricard Roda y Francesc Burrull

Part de la seva obra ha estat reeditada en CD per la discogràfica de Jordi Pujol Baulenas. Llàstima que no s’enregistressin les jam sessions del Bar Oasis del carrer Canuda dels anys 40!

Parte de su obra ha sido reeditada en CD por la discográfica de Jordi Pujol Baulenas. Lástima que no se grabaran las jam sessions del Bar Oasis de la calle Canuda de Barcelona en los años 40!

L’historiador Àlex Gómez Font parla de Jesús Peyrón a la seva web

El historiador Àlex Gómez Font habla de Jesús Peyrón en su web

 

Gabriel Martínez Gil, bateria

A Club Trébol ens ha visitat un bateria de prestigi.  Professional de llarga trajectòria i adaptable als més diversos estils.  Després de mig segle de carrera, es jubila sense jubilar-se i es fa càrrec de mantenir el caliu de l’amistat i la música amb els seus companys i músics d’altres generacions.

Us direm que el necessitaven des de Núria Feliu a Manolo Escobar i Perlita de Huelva i des de la Big Band de Barcelona fins l’orquestra del Liceu i el director Antoni Ros Marbà al Palau.

Gabriel Martínez Gil neix a Barcelona el dia 4 de setembre de l’any 1932. L’any 1936 assasinen el seu pare. La mare amb tres fills intenta com pot sobreposar-se i passen la guerra a un internat de Les Franqueses. Després de la guerra va internat a les dependències de la Junta Provincial de Protección de Menores, situat davant de l’actual Wad Ras del Poble Nou on va tenir ocasió d’aprendre música.

Anys 40 amb barretina a la banda de cornetes i tambors dels Cors de Clavé

1950 la primera feina com a bateria a l’ORQUESTA LLAMAS del Prat de Llobregat.

La trompeta és el segon instrument de Gabriel Martínez.  Aprofitava quan l’orquestra tocava un bolero fàcil d’acompanyar llavors deixava a un company la bateria i ell tocava la trompeta.

També va fer els seus pinitos amb un baix elèctric Framus.

Després de l’Orquesta Llamas, va venir la Orquesta Jaime Miralles, el trompetista pare del pianista Ricard Miralles. Anava pujant el nivell de les formacions però encara eren de les qualificades «domingueres».

A l’Estudi 1 de RNE-Catalunya amb JOSÉ LLOVERAS  y Orquesta SAVOY on va coincidir amb el pianista Alfred Domènech. Aquesta ja era una formació professional.

I amb el següent grup CARLOS PRUNÉS l’any 1958 se’n va de gira per Europa: França, Suïssa i Alemanya.

i fan actuacions a la TV…

A la tornada, l’any 1962, treballa 20 dies amb Lorenzo González a la Sala Río del carrer Floridablanca de Barcelona.

Li surt l’oportunitat de treballar a Radio Barcelona.

Toca al programa musical més important de la radiodifusió  El gran show de las 2 amb Joaquín Soler Serrano a l’Estudi Toreski, cara al públic, diari durant 3 anys.  Per allà passen DÚO DINÁMICO, JOSÉ GUARDIOLA i els més famosos conjunts del moment.

Gabriel Martínez amb el mestre Josep Solà

Gabriel Martínez amb el pianista Vicenç Sabaté i Joaquín Soler Serrano, el director del programa.

Gabriel Martínez a El Papagayo de Barcelona amb l’actor Lex Barker (Tarzán).

Toca per ball i acompanyant atraccions a les sales nocturnes més importants de Barcelona.  De la part alta: El Cortijo, La Cabaña del Tio Tom, El Papagayo, Mario’s-Arizona… i la part més canalla de la Rambla: La Buena Sombra, Andalucía de Noche, Panam’s…

L’any 1968 enregistra un LP amb BRUNO LOMAS per La Voz de su Amo “Cara y cruz” dirigit per Alfred Domènech i amb arranjaments de Burrull, J.L.Moraleda i altres que conté estandars “Fly me to the moon”, «The shadow of your smile», «The Girl from Ipanema» i cançons d’en Bruno.  Fins i tot, explica Alfred Domènech que Enzo Hamilton, un jueu fill del vicepresident d’EMI li demana si pot incloure “No podré”,  un tema d’uns amics seus que comencen i que resulten ser Tim Rice i Andrew Lloyd Weber de “Superstar”.  El disc és un fracàs de vendes i Bruno Lomas se’n va a Discophon però el director musical en queda molt content i Alfredo Domènech vol que vagi Gabriel Martínez a treballar més per La Voz de su Amo.  No pot acceptar l’oferiment però el mateix any Discos Belter el contracta i s’hi està 16 anys treballant dels quals 8 en exclusiva.

En aquesta època a Belter, simultàniament, treballa 15 anys amb el conjunt de Núria Feliu amb Xavier Cubedo (baix), Lleó Borrell (piano), Adolf Ventas (saxo i clarinet)…

Gabriel Martínez i la seva estimada bateria Premier a Montjuïc

Coincideix amb el saxofonista Pocholo Tarazona (el primer per l’esquerra) a un dels conjunts de ball que actuen a sales nocturnes FRANCIS y su conjunto.

També fa de productor de discos: Misa baturra (1980)

Núria Feliu a TV3 amb Gabriel Martínez a la bateria

Un sextet de luxe per a Núria Feliu

Moltes produccions anònimes de qualitat per a la casa Belter i les seves submàrques, gairebé sempre dirigides pel mestre Joan Barcons

L’any 1984 fa fallida Belter i entra a treballar a la nova sala Bolero, a la Diagonal de Barcelona, amb orquestra de JJ Franch (10 mesos) on hi canta la Jacinta. Després treballa el 1986-87 a Las Vegas del c/ Aribau i La Belle Epoque del c/ Muntaner.

El final de la seva carrera és al Paral·lel, a El Molino, quan el portava Ricardo Ardévol amb Merche Mar, Diomni, Amparo Moreno, Vargas… Durant 6 anys feien cada dia sessions de tarda i nit.  Hi ha dificultats a El Molino i acomiaden els músics i altre personal.

Es jubila als 62 anys l’any 1994.

Gabriel Martínez continua tocant per plaer amb amics i antics companys.

Amb professionals d’altres formacions i èpoques mantenen trobades d’amics on coincideixen professionals  com Jaume Botey, Joaquim Bisbe, Llorenç Inglés, Enric Pericot…

 

Lorenzo Santamaría – Llorenç Rosselló (Santa Maria del Camí -Mallorca-1946)

Més de cinquanta anys de rock and roll, ràdio, TV i cine. A cavall de Mallorca i Barcelona.  Fent gires arreu del món.  Apuntant-se a operacions nostàlgiques però les de qualitat. A principi del anys 70 va ser protagonista d’un dels moments de canvi importants a la música del nostre país i sempre ha treballat molt, des de la barberia de poble de la seva família, fins l’actual estudi de gravació i les gires que encara fa arreu d’Espanya. És un artista inquiet que tant pot gaudir escoltant Grieg i cantant Schubert com fent homenatges a Jim Morrison, Beatles i Elvis Presley o reversionant cançons mallorquines del seu company i amic Toni Morlà.

Al Club Trébol ens ha visitat Llorenç Rosselló Horrach, nascut a Santa Maria del Camí (Mallorca) l’any 1946 i conegut artísticament com Lorenzo Santamaríaartísticament conegut com Lorenzo Santamaría. Amb ell vam conversar una hora i, com que vam quedar moltes coses al tinter, ja vam acordar un altre programa per més endavant.

WEB OFICIAL LORENZO SANTAMARÍA

A finals dels anys 60, després de participar en grups més o menys professionals Los Chelines, Los Fugitivos (Graven un EP a Discophon però no els hi publiquen), Los Bríos… entra a Los Z-66 una formació que tindrà molt d’èxit.  Primer fan versions però després també van component cançons.

A principi dels 70’s inicia una nova etapa cantant en solitari.  Té un gran èxit amb una adaptació d’una peça de Schubert, Canto al amor

Rossy, Para que no me olvides, Si tu fueras mi mujer…  molts èxits importants i Discos d’Or a Espanya i Amèrica llatina.

A principi dels 80 canvia de multinacional d’EMI passa a Philips amb els que continua venent molt i triomfant a l’Amèrica llatina amb temes allunyats de la seva filosofia de rocker i els anys 60.

Participa en diverses pel·lícules espanyoles.  Algunes una mica esbojarrades com Viva-Muera Don Juan Tenorio amb Paquita Rico, Massiel, Ángela Molina… i d’altres amb actors, guió i direcció molt professional com Crónica sentimental en rojo.

El fitxen per a presentar Èxit un programa de TV3 de promoció de nous valors

i també a diverses TV autonòmiques presenta un concurs similar titulat Compact- Dic

L’any 2011 participa en el musical català de DAGOLL DAGOM Cop de Rock 

El 1995 publica un disc amb tota una declaració d’intencions

El mateix any 1995 s’apunta a una operació nostàlgica de qualitat amb Tony Ronald, Micky, Jeanette i Karina titulada Mágicos 60 amb gires i disc.

El CD Pell de gallina de l’any 2012 li permet revisar temes que ja havia enregistrat de Toni Morlà i fer un duet amb Tomeu Penya a la cançó Dos bergants.

Escoltar programa  Club Trébol Lorenzo Santamaría

Juan Mena (1945)

El músic Juan Mena que avui ens visita va néixer l’any 1945 a Adra, un poble de la costa d’Almería. El seu inici va ser a la Banda de Música tocant el clarinet i el requinto.

L’any 1964, després d’una estada a Barcelona, munta a Almería un grup de pop Los Stukas.

Juan Mena l’any 1966 toca la guitarra elèctrica en el quartet Los Stukas

Tenen èxit i els fan participar a una pel·lícula de l’any 1966 Amor a la española.

Els canvien el nom per Los Flames

Recupera el saxo amb l’arribada de la música soul i el fitxa el grup de Madrid Los Continentales

Actuen molt i participen a concursos de conjunts.

Guanyen el 1er. premi a León

Publiquen més discos a Sonoplay una companyia de primera línea

Els famosos Pop Tops el fitxen i actua amb ells a Madrid i Londres

Continua amb el soul i forma part del grup Eddie Lee Mattison

Actuen molt a la Costa Brava a principi dels anys 70

Enregistren per Edigsa un disc en directe al Maddox

Amb diverses formacions visita les principals boites, sales de festa i discoteques del moment com la mallorquina Barbarella

Enric Herrera li proposa participar en la nova etapa de Màquina! amb un estil similar al de Blood, Sweat & Tears i Chicago.  S’hi està un temps i enregistra Take it easy i King-Kong...

La nova Màquina! dura molt poc perquè es desfà aviat.  Amb tants músics no era rendible i Juan Mena entra en contacte amb Frank Dubé que després de molts anys d’acordió i música de ball inicia noves aventures.

En temps de la música progressiva, mentre actuen a la Sala Venus, neix una idea agosarada el Proyecto A que publica en forma de LP la casa RCA

Aquesta és la formació de Frank Dubé i Juan Mena l’any 1973

El projecte s’avança al seu temps i costa d’entendre a la crítica especialitzada però Dubé i Mena no es rendeixen i es llancen a un altre projecte amb músics molt joves: Max Sunyer, Kitflus, Jordi Colomer i Primitiu Sancho  que aviat serien Iceberg.

La necessitat de guanyar-se la vida fa que Juan Mena torni a fer música de ball i acompanyar artistes.  Al Club Tiburón de Salou actua amb el cantant argentí Bravo Molina.

Coneix Vicente Serrano, un veterà de la música de ball que era el trompeta solista de l’Orquestra del Liceu i es posen a treballar junts.

Juan Mena i Vicente Serrano acompanyen la cantant Teresa Guerra l’any 1978

Treballen molt de temps a Las Vegas, l’emblemàtica sala del carrer Aribau de Barcelona

Allà Juan Mena aprèn de grans mestres del bolero com Moncho

i el mateix Don Antonio Machín

Es decideix a cantar a més a més de tocar saxos i dirigir la seva pròpia orquestra

Orquesta Metropol neix el 1983 i toca a les millors sales de ball de Barcelona

Juan Mena i la seva Orquesta Gran Palace l’any 2005

i canvi de format… arriba Passiones

A tocar del segle XXI acomoda el repertori i els músics a les noves èpoques i publica diversos discos.

Els músics no es jubilen mai i Juan Mena malgrat ja podria retirar-se continua practicant, al seu ritme, la música ballable a sales de Barcelona.

Amb el suport de la societat de gestió

Club Trébol cara al públic Juny 2009 (i 2ª part)

L’equip realitzador i els convidats.  Una formació irrepetible.

Emilio de la Torre, músic multinstrumentista, cantant i ànima de Los 4 de la Torre.

El mestre Adolf Ventas  —el Benny Goodman espanyol dels anys 40— clarinet, violinista, saxo, compositor, director músical de Belter i professor del Conservatori Municipal de Barcelona.

Josep Cunill va interpretar peces d’Antonio Carlos Jobim i vam escoltar els treballs de diversos DJ’s sobre les seves rumbes dels anys 70 que ara s’han reeditat en CD i vinil. «Papi» Cunill va encarrilar la rumba de Peret i Gato Pérez.

Manel Camp, en nom de la direcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya, va dir unes paraules de suport de l’ESMUC al projecte Noms Propis-Músics Catalans del Segle XX iClub Trébol. Va tocar Se’n va anar de Lleó Borrell i Josep Maria Andreu que era present a la sala.

Josep Guardiola a duo amb Meritxell Galán i acompanyat de Francesc Burrull va interpretar Fly Me To The Moon, en versió catalana de JM Andreu.

Meritxell Galán va cantar Cuando vuelva a tu lado en castellà, anglès i català.

Francesc Burrull i Meritxell Galán han actuat en formació de duet en diverses ocasions

Alfred Domènech va interpretar la sintonia de Fantasía, l’històric programa de RNE a Catalunya i ens va parlar de la seva labor com a director de l’orquestra de la nostra emissora.

Pere Gené i el seu grup Lone Star van ser presents en un muntatge elaborat per Ramon Fornós.

Vicenç Sabater va recordar èxits del seu líder de grup Rudy Ventura que feia poques setmanes que ens havia deixat.

Va acabar el program de més de dues hores amb el re-mix que el DJ Guille Milkiway va fer, expressament pel nostre programa, del èxit de Lita Torelló Ciao Ciao.

Totes les fotografies són de Juan Miguel Morales  que va formar part de l’equip organitzador d’aquest programa tan especial.

Club Trébol cara al públic juny 2009 (1ª part)

30 de juny de 2009, després de 170 programes, final d’etapa de Club Trébol fent un programa cara al públic als estudis de Ràdio 4 amb música en directe.

Foto de família amb DRETS D’ESQUERRA A DRETA:  JM Andreu i senyora, Albert Vidal (Los Guacamayos), Joan Anton Calvet (bateria de Rudy Ventura), senyora Ventas, Lita Torelló (cantant), Alfred Domènech (pianista), Adolf Ventas (Saxo-clarinet), Josefina Serrano (Hermanas Serrano), Núria Feliu, Emilio de la Torre (Los 4 de la Torre), Antònia Sanjuan (Hermanas Russell), Montserrat Montserrat (Serramont), Meritxell Galán (Cantant),  Pere Gené (Lone Star) Mª Antònia Montserrat (Serramont)

AJUPITS D’ESQUERRA A DRETA:  Ramon Fornós (Realitzador tècnic), Isabel Sanabra (historiadora), Josep Cunill (pianista), Pere Roura (productor), Òscar Dalmau (presentador), Josep Guardiola (cantant),  Jordi Roura (Director presentador), Francesc Burrull (pianista i director musical) i Helena Casas (Angelina i els Moderns)

Òscar Dalmau oficiava de locutor, estil anys 50-60 i Jordi Roura dirigia i presentava

Al públic hi havia una barreja d’espectadors anònims i músics coneguts que feia molts anys que no s’havien vist.

Francesc Burrull va ser el director musical del programa i acompanyant de diversos artistes.

La companya de Ràdio 4 Paola Callieri va entrevistar Lita Torelló i Antònia Sanjuan.

Lita, Antònia Sanjuan (Antoñita Rúsel, Lina Dalvi, Trio Hermanas Russell) i Jordi

Lita Torelló va tornar a cantar després de 40 anys, acompanyada de Francesc Burrull Potser demà de JM Espinàs i F. Burrull.

Enric Frigola va entrevistar Josefina Serrano (Hermanas Serrano) i Albert Vidal (Los Guacamayos)

Josefina Serrano i Jordi

Albert Vidal i Josefina Serrano

Clip de quan Los Guacamayos eren tres: Josep Maria Mira, Albert Vidal i Narcís Vidal, en una actuació a una TV europea.

Albert Vidal va cantar en directe un dels seus boleros preferits: Contigo en la distancia, acompanyat al piano per Francesc Burrull.

Helena Casas (Angelina i els Moderns) fa versions de cançons que havia interpretat els anys 60 Lita Torelló.  Es van conèixer al programa.

Totes les fotos les va fer Juan Miguel Morales que, durant setmanes, va estar projectant el programa com si fos un guionista més.

Núria Feliu

La Núria Feliu ha estat un cas especial en la música del país i a la seva biografia queda palès. Té una extensa discografia amb companys d’estudi de la categoria de Tete Montoliu, Josep Carreras, Lou Bennett, Booker Erwin, Los Guacamayos, Coral Sant Jordi, Cobla Mediterrània…

Conversem amb ella i tres testimonis de la seva carrera: Òscar Dalmau, DJ i periodista, Jesús Ventura, director de Cobla i radiofonista i Raphel Pherrer, cantant i periodista.